Marmidda Bilìngua Oi – Oràrius de is ofìtzius de su mesi de argiolas

Faeus sciri chi is Ofìtzius de sa Lìngua Sarda, in su mesi de argiolas, ant a aberri:

Biddanoa de Forru:

Dònnia martis de is 8.00 a is 14.00 e de is 15.00 a is 18.00

Biddanoa Franca:

Dònnia cenàbara de is 8.00 a is 14.00

Mèrcuris su 10 e su 24 de is 15.00 a is 18.00

Forru:

Dònnia lunis e dònnia cenàbara de is 15.00 a is 18.00

Lunamadro’:

Dònnia mèrcuris de is 8.00 a is 14.00

Pauli Arbarei:

Dònnia mèrcuris de is 8.00 a is 14.00

Lunis su 29 de is 8.00 a is 14.00

Seddori:

Dònnia lunis (bogau su 29) de is 8.00 a is 14.00

Siddi:

Dònnia giòbia de is 8.00 a is 14.00 e de is 15.00 a is 18.00

Annunci

Forru – Oràrius nous de sa biblioteca

Sa biblioteca de su Comunu de Forru si amentat chi de su 18 de su mesi de làmpadas finsas a su 13 de cabudanni, a meigama (martis, giòbia, cenàbara) at a aberri de is 16.00 a is 19.00 e su mèrcuris a mangianu at a aberri sèmpiri a sa pròpiu ora, est a nai de is 10.00 a is 13.00.

Siddi – A ligi a boxi arta

UNIONI DE IS COMUNUS DE SA MARMIDDA

SISTEMA BIBLIOTECÀRIU MARMIDDA

Barùmini – Forru – Furtei – Genuri – Gèsturi – Is Pratzas – Lunamadro’ – Pauli Arbarei – Seddori – Segariu – Setzu – Siddi – Tuili – Turri – Ussaramanna – Biddanoa Franca – Biddanoa de Forru – Mara Arbarei

presentant

a ligi a boxi arta

APITZU DE IS “COMUNICATZIONI IN SU MUNDU DIGITALI”

in sa

BIBLIOTECA COMUNALI DE SIDDI

Viale Europa, 20 070/9340233

12 DE MESI DE ARGIOLAS DE SU 2013

Truma de is 40 a is 59 annus de is 9.00 oras a is 10.30

Truma de is 60 annus de is 10.30 a is 12.00

A s’acabu de dònnia ligidura nci at a essi un’arrexonada intra de is chi ndi pigant parti

Siddi – Arrègulas po imperai su PC

1) No fait a imperai su PC chena de ai tentu se permissu de is bibliotecàrius e chena de ai firmau s’arregistru fatu a posta po cussu.

2) Tocat a scriri candu cumentzais a imperai su PC e candu acabais e innantis de passai su PC a is àterus, su permissu de is bibliotecàrius.

3) Candu unu tenit su permissu po imperai su PC est arrespunsàbili de is dannus chi podint incapitai (candu sa nexi est sa sua). Chi su dannu ddu faint àterus est aicetotu arrespunsàbili su chi at tentu su permissu de imperai su PC.

4) No fait a nci ponni fueddus crai de calichisiat genia.

5) Fait a imperai su PC po 1 ora (chi no ddoi at àtera genti chi ddu bolit imperai, fait a si stentai cantu unu bolit). Eus a sighiri s’òrdini de arribu e de candu unu s’est prenotau.

6) No fait a imperai sa màchina po imprentai, chena su permissu de is bibliotecàrius.

7) Po no fai impestai de Virus informàticus is PC de sa biblioteca, no fait a imperai floppy disk, CD ROM e pinnixeddas chi no siant de sa biblioteca. Chi serbit, fait a intendi is bibliotecàrius.

8) S’imperu de internet est permìtiu a is prus piticus de 18 annus chi su babu e sa mama ant firmau in biblioteca su permissu.

9) Chi unu no arrespetat is arrègulas de pitzu, ddi eus a pigai illuegus su PC.

 

Siddi – Scedas apitzu de sa bidda

Siddi est una biddixedda de sartu bellixedda meda de sa Marmidda. Sa bidda, cun arrèxinis arromanas, donat su nòmini a sa Giara, chi dda nant Su pranu puru, cun is matas tìpicas sardas, cun d-una sienda archiològica stravanada. Sa parti bècia de sa bidda est totu bias piticas cun domus campidanesas cun sa lolla, cun is murus antigus de làdiri, is portalis tìpicus mannus meda, s’impedrau e is murales coloraus, chi faint bivi a s’abisitadori una sperièntzia chi est totu unu bisu/màgini de su tempus passau. Sa bidda tenit unu muntoni de arrastus antigus de s’òmini, sa proa funt is 17 nuraxis agataus in su pranu impari a sa tumba de Sa Domu de Orcu. Duncas, in custu logu nci ant bìviu is nuraxesus e agoa is fenìcius e is arromanus: sa bidda est nàscia in sa bia de su trigu, chi de Usellus, colònia arromana, andàt a Casteddu. Siddi est puru sa bidda de su scriidori Antonio Puddu, chi, in Pratza de Crèsia, ddi ant fatu una iscriidura.

S’abisita de Siddi permitit unu biaxu intra de stòria e naturalesa stravanau meda. S’arruga chi betit a sa bidda merescit atentzioni po sa naturalesa chi amostat: est sa Giara o su Pranu de Siddi, chi càstiat sa bidda de pitzus. S’ambienti, totu tupa, est unu spantu po is garropus e po is fragus bellus chi prenint s’àiri: fragu de erba de Santa Maria, de mudregu e de modditzi. Sa Giara est prena de arrastus de su tempus de is nuraxis e de innantis puru: fait a agatai is arruinas de 17 nuraxis, ma prus chi totu Sa Domu de Orcu, sa prus tumba de is mannus manna de Sardìnnia, fata de pedra niedda e chi tenit ancora sa cobertura. In sa làcana de norti de sa Giara, nci est su giassu archiològicu de Sa Fogaja, anca ddoi at unu nuraxi a corridòriu de importu mannu.

Aìnturu de sa bidda fait a abisitai sa domu-museu Steri, una domu campidanesa tìpica de s’acabu de su 1800 e su cumentzu de su 1900, in sa parti antiga de sa bidda, anca fait a scoberri su papai e su bufai de su connotu. In d-unu àteru edifìtziu de grandu importu stòricu, su Spidali Managu, nci est su Museu Ornitològicu, cun prus de 200 esemplaris de pillonis e mamìferus. In s’intrada de Siddi agataus sa crèsia de Santu Miali Arcàngiulu, un’essempru de stili arromànicu de su XIII sèculus, a pranta a duas navadas pitichedda meda: est sa prus crèsia pitica de Sardìnnia chi tenit cussa conformatzioni. Aìnturu de sa crèsia nci funt duas stàtuas de linna de Santu Arcàngiulu, stimau meda in Marmidda.

Pigau e tradùsiu in sardu de Sardegna Turismo

Biddanoa de Forru – Ligiduras a boxi arta. In sa Biblioteca Comunali su 19.07.2013

Cenàbara su 19 de mesi de argiolas de su 2013-06-25

Truma de piciocas e piciocus de is 18 a is 35 annus de is 9.00 oras a is 10.20

“Bai anca ti portat su web”

Girendi su mundu circhendi unu traballu ma no bolint su traballu fissu. Sa màgini de sa wireless generation chi no bolit ponni is arrèxinis ni bolit tenni liòngius. E tenit una ghia sceti: s’arretza

Truma de piciocas e piciocus de is 18 a is 35 annus de is 10.30 a is 12.00

“Silicon Valley? No, Sardìnnia”

Prodotus innovadoris chi podint cumpiti cun Google e twitter e podint mudai s’arretza.

Biaxu in su campus anca sa Tiscali fait atobiai is mellus cerbeddus italianus

Seddori – Sa Batalla – IV

In su Brugu de Seddori fiant mortus unus 300 sordaus, iant mortu chena de piedadi totu is chi iant circau de dda defensai, unus 4.000 ddus iant impresonaus e pigaus comenti a scraus e is fèminas betias a Casteddu. Martinu fiat furriau a su campu cun s’araldu suu po interrai is nòbilis mortus, agatendi-ddus cun is stemas in is scudus e ddus iat fatus interrai in sa crèsia de su Brugu (Santu larentu e Santu Pedru), is chi no fiant nòbilis nci ddus iant postus totus imparis in foradas chena de nòmini. Pagora agoa de sa bìncida, su 25 de su mesi de argiolas de su 1409, Martinu moriat, capatzi po is callenturas malàricas aciapadas acanta de su Frùmini Mannu, ma nant puru chi a ddu bociri fiat stètia una parti de sa cosa furada, est a nai sa “Bella de Seddori”, cun is armas antigas de is fèminas. Su Visconti de Narbona, chi in cussu tempus si fiat cuau in is fèudus suus frantzesus, iat intèndiu chi Martinu si fiat mortu e custa noa ddu iat cumbintu a furriau a Sardìnnia po torrai a cumentzai sa gherra.

Tradùsiu de is scritus stòricus de Betty Marcia.