Forru – Scritus stòricus de G.B. Tuveri

PETITZIONI DE 33 COMUNUS

A SA DEPUTATZIONI PROVINTZIALI DE CASTEDDU

APITZU DE SA SITUATZIONI DE IS ARRUGAS

Prefetu Stimau

De cabudanni de su 1871, a mei m’ant incarrigau de presentai a sa deputatzioni provintziali una Petitzioni in s’imprenta, chi dda ant firmada is Sìndigus e is Giuntas munitzipialis de 33 Comunus. Sa petitzioni fiat custa:

Prefetu Stimau

“Nci est in su tzentru de Sardìnnia una terra manna, chi dda segat, po unus 50 chilòmetrus su Tirsu, e chi tenit sa làcana, a norti, cun s’arruga Macumere-Oniferi; a parti de arbescidòrgiu, cun s’arruga Oniferi-Mandas, e a parti de scurigadòrgiu e scurigadòrgiu-giossu a s’arruga tzentrali.

Custu sartu, mancai siat de una mannària de prus de 5 milla chilòmetrus, totu biddas, unu de is logus cun prus genti de totu Sardìnnia, no tenit ancora una strada, chi ddu passit in totu sa longària sua. Comenti est imoi, a su mancu unus binti de custus Comunus s’iant a podi acapiai cun is arrugas de is ladus, siat po sa distàntzia, siat po su prètziu artu meda de is pontis chi iant a depi pesai in su Tirsu.

Un’arruga, chi partendi de sa chi nci est intra de su ponti de Illurai e Onieri, passessit po sa seu de s’obispu de Abas, e lompessit a Sàrdara s’arruga de mesu, iat a serbiri a acapiai custu sartu, no cun s’Alighera, Portu Turre, sa Gaddura, Terranoa, s’Ollasta e Casteddu sceti, ma cun su tzircondàriu de Igrèsias, gràtzias a s’arruga cunsortziali Sàrdara, Santu Baìngiu – Gùspini.

S’ofìtziu tènnicu de sa provìntzia at arreconnotu s’importàntzia de custa arruga ca iat a podi acapiai e acostai unu muntoni de biddas. E difatis, abastat a castiai una mapa de is arrugas po biri chi no nci est àtera arruga sarda, chi, in d-una distàntzia de 50 a 60 chilòmetrus, passit o acostit aici medas Comunus.

Nosu si pensaus de no fai su doveri nostu, chi imoi, chi est s’ora de acabai s’arretza de arrugas provintzialis, no naressimus a s’autoridadi manna de sa provìntzia cantu custa arruga est de importu, chi chena arrexonus tirriosus, est craru”.

Is 33 esemplaris de custa pititzioni ddus ant mandaus, una parti, a sa Secreteria de sa Deputatzioni, e un’àtera parti a unu Consilleri provintziali, chi ndi tenemus cunfiantza.

Mancai perou, de cussu tempus, funt passaus prus de tres annus, parit chi sa Petitzioni no dda apant tenta in cunsideru. Intamis, a s’arruga spèrdia de sa Marmidda, ndi ant aciunta un’àtera de traessu po Cùrcuris e Pabillonis, po chi, biddixeddas chi tenint totu is arrelatas cun Casteddu, iant a depi andai a palas po ndi gosai de una statzioni de is trenus chi no est còmoda mancu po nudda, candu fiat mellus a pesai sa lìnia disigiada, un’intrada prus fàtzili a sa statzioni de Santu Baìngiu, chi est de mesu e còmoda meda.

Sigumenti ant pigau sa lìnia Nurri-Pabillonis, est bènnia sa duda chi, deu no essi intregau sa Petitzioni chi m’iant donau: e duncas no est po mi discurpai chi imoi intregu torra sa Petitzioni.

Deu mi pensu chi siat craru s’importu de una lìnia chi medas Comunus bolint. No connòsciu totu is partis fatus, ma mi pensu, chi sa faina de s’acàpiu at a essi simpri. Chi s’arrogu de Cùrcuris si acapiessit finsas a su Tirsu, sendi fatu giai su de Sàrdara – Santu Baìngiu, e funt acanta de fai su de Santu Baìngiu – Gùspini, iant a abarrai nimancu 20 chilòmetrus de bia, ca iant a acapiai Sìmala, Gonnoscodina, Gonnostramatza, Forru, Sàrdara a s’arruga printzipali, a sa statzioni de Santu Baìngiu e a s’arruga de sa chi nant Montàngia.

Agoa de is disillusionis arribadas, deu no mi potzu prexai de su fatu chi su Consillu est acanta de burrai s’ùrtimu deliberatzioni, mudendi sa lìnia Cùrcuris – Pabillonis, e chi is 20 chilòmetrus de bia funt decraraus provintzialis. Ma biendi chi sa Provìntzia est donendi sa perra de su dinai po fai s’arrogu Santu Baìngiu – Gùspini, unu s’est pigau un’arruga e s’àteru sa bia de ferru, mi pensu chi mancai at a fai su pròpiu po is Comunus chi ant a fai is arrogus de pitzus. Ndi seu seguru chi su de Sàrdara – Forru – Gonnostramatza, chi mancai tèngiat una longària de 9 a 10 chilòmetrus, is Comunus no iant a essi mai bonus a pagai, mancai s’agiudu de su Guvernu, is àterus Comunus chi s’agatant in mellus cunditzionis topogràficas, iant a fai su pròpiu illuegus.

Su Sìndigu de Forru

G.B. Tuveri

Tradùsiu de su CD apitzu de G.B. Tuveri

Forru – Autobiografia de G.B. Tuveri

Is nodas autobiogràficas funt unu scritu chi ddu at imprentau po sa primu borta apustis de sa morti de Tuveri Fernando Fara Musio in “L’avvenire di Sardegna” de su 29 de su mesi de idas de su 1887. De su chi nci est scritu fait a si pensai chi est cosa de s’acabu de is annus 70; is studiosus ant averiguau chi nci funt cosas no giustas, una parti est po mori de is faddinas de sa memòria de Tuveri etotu.

“Seu nàsciu in Forru su 4 de austu de su 1815; su fatu chi m’ant portau a Aristanis candu tenemu no prus de coranta diis, e su fatu chi seu abarrau ingunis finsas a 12 annus, at fatu pensai a medas chi seu nàsciu ingunis.

Babu miu e mama mia fiant s’abogau Salvatore Tuveri, chi at lassau s’amentu de giòvunu studiosu meda e onestu fora de contu, e Maria Angela Licheri.

Babu miu est mortu candu tenemu cincu mesis, mama mia a candu tenemu 17 annus. Mama mia, infiudada apustis de un’annu e mesu de coja, fiat torrada cun mei a sa domu de su babu, Domenico Vincenzo Licheri de Aristanis arremonau in sa Storia moderna della Sardegna de Manno. In famìllia fiat severu che candu fiat in sa corona, s’educatzioni chi apu tentu in is primus 12 annus de sa vida mia m’at fatu nasci sa discunfiantza contras de mei etotu chistionendi ananti de genti meda.

In su 1847 m’ant postu in su seminàriu tridentinu de Casteddu, chi in su tempus fiat un’amisturu intra de unu guventu e de una caserma anca nci seu abarrau 6 annus. Mancai tirriessi su traballu de abogau e is princìpius mius no mi faint baliai is traballus pùblicus, apu fatu is cursus de deretu tzivili e canònicu po ponni a menti a is parentis mius: e de ingunis apu sèmpiri studiau is leis noas, po no dipendi de is curialistas e po agiudai is chi beniant anche mei.

Calincunu procuradori m’at assimbillau a su cani de s’ortulanu chi no papat e no fait papai a is àterus.

Ma bessiu òmini mi nci seu postu a traballai is terras mias, sperendi-mì in is consillus de is agrònomus de lìburus. Su primu frutu de is stùdius mius fiat Il Veggente, obra scrita a sa moda bìblica.

No dda apu imprentada, candu apu biu su scritu de Lammenais: Paroles d’un croyante, e sa libertadi e s’arreligioni no podiant cuncordai. Mi pensamu giai de disterrai a Sbìtzera, candu funt lòmpias is arreformas e agoa sa Carta.

No apu imprentau nudda finsas a su 20 de abrili de su 1848, candu est bessiu in un’articuleddu chi fait a ligi in su cumentzu de su sàgiu apitzu de su Siotto, giai postu in su “Nazionale” de Casteddu.

Mi dudu chi calincunu àteru si pighessit sa popularidadi prus a stracu baratu de mei. Duus artìculus mi funt abastaus po bessiri su beniaminu de totu is culègius eletoralis de Casteddu.

S’àteru candidau fiat Stanislao Caboni, grandu personàgiu famau de diora: e m’at bintu po tres o cuàturu votus.

Sendi chi su cullègiu de Casteddu fiat abarrau sbuidu, mi ant elìgiu a totòmini; ma deu emu arrefudau narendi ca no femu arricu: ma faendi biri chi femu po sa Costituenti, chi in su tempus totus boliant.

Elìgiu àteras duas bortas, femu partiu a Torinu cun sa tenta de fai cosa in prus. Ma is duas Càmeras chi nci femu, ddas iant serradas de pressi;

E in prus su fatu chi m’iant pigau a tzèrrius candu apu nau de ponni in acusa a Gioberti, chi oindii puru est s’ìdolu de sa genti, m’at fatu scorai aici meda chi no apu fueddau nimancu candu m’ant tzerriau a fai s’arrelatori apitzu de s’aparìciu de is Montis de trigu e numàrius de Sardìnnia.

Elìgiu deputau apustis de su programa de Moncalieri, ni seu interbènniu in sa Càmera, ni mi ndi seu andau, cumbincendi-mì eligidoris de importu, po no arriscai chi unu arreatzionàriu mi arremprasessit.

In su 1848 apu imprentau su Sàgiu de is parris polìticus de Giovanni Siotto Pintor; in su 1849 is cuàturu libureddus cun su tìtulu Spetzìficu contra de su Codinismu chi ant tentu unu sucessu mai biu in sardìnnia; in su 1851 su Tratau teològicu-filosòficu apitzu de su deretu de s’òmini a sciorrocai is guvernus malus chi apu intèndiu chi ddu ant tradùsiu o in italianu, imprentau in Londra.

In su 1861 apu scritu Sa chistioni de is barraceddus, chi m’est serbia po fai citiri sofistas e furonis chi fiant circhendi de ddus burrai, mancai s’iat s’ùnicu istitutzioni chi potzat amparai sa genti de su sartu in Sardìnnia.

S’ùrtimu obera mia De sa libertadi e de is castas dda apu imprentada in su 1871. su fatu chi is sardus no dda apant carculada meda, mancai in àterus logus dda apant alabada meda, m’at fatu perdi sa gana de sighiri sa Vida de is Cèsaris – Is sofismus polìticus e sa Cunservatzioni de is Stadus chi pigat unu campu mannu che su de sa legislatzioni.

Biendi chi no est su tempus de òberas scientìficas, apu nau ca eja, mancai unu pagu grisau, de dirigi su “Corriere di Sardegna” anca apu scritu de su primu de cabudanni de su 1871 finsas a totu su 1875.

Is artìculus mius ddus ant postus medas bortas in is giorronalis de Terramanna; ma chinichisiat iat a essi lìgiu cussu giorronali cumprendiat illuegus chi sa diretzioni mia fiat espressada de mei etotu e chi sa primu pàgina de manera fitiana no cuncordàt cun is àteras.

De su “Corriere” seu passau a su “Movimento Sardo” anca nci apu traballau po unus noi mesis. Apu scritu puru in àterus giorronalis, e prus chi totu in su “Popolo d’Italia” de Nàpoli, in su “Dovere” de Gènova, e in sa “Roma del Popolo” de Arroma. Imoi scriu calincunu artìculu in su “Pungolo” de Nàpoli.

Sa genti mi fait biri chi mi stimat. In s’ofitzialidadi m’ant sèmpiri fatu una gherra de talpas”.

Tradùsiu de su CD apitzu de G.B. Tuveri